Els defectes de la refracció

L’ull normal, des del punt de vista òptic o refractiu es denomina emmetrop. En ell, els raigs convergeixen en la retina després de travessar les lents del segment anterior de l’ull (còrnia i cristal·lí) obtenint-se una imatge nítida dels objectes observats per la persona. Quan l’ull té defectes de refracció se li denomina ametrop i això passa quan els rajos no convergeixen en la retina. Hi ha tres tipus de defectes de refracció o ametropies: la miopia, la hipermetropia i l’astigmatisme.

Miopia: Anomalia o defecte de l’ull que produeix una visió borrosa o poc clara dels objectes llunyans; es deu a una curvatura excessiva del cristal·lí que fa que les imatges dels objectes es formin una mica abans d’arribar a la retina.

Hipermetropia: Anomalia o defecte de l’ull que consisteix en la impossibilitat de veure amb claredat els objectes propers i es deu a un defecte de convergència del cristal·lí, que fa que els rajos lluminosos convergeixin més enllà de la retina.

Astigmatisme: Anomalia o defecte de l’ull que consisteix en una curvatura irregular de la còrnia, el que provoca que es vegin alguna cosa deformades les imatges i poc clar el contorn de les coses.